DÀRS JÀRÀYONIDÀ LUG‘ÀVIY BIRLIKLÀR BILÀN ISHLÀSH
Kamolova Gulshot
To’rtko’l tumani XTBga qarashli 5-sonli umumta’lim maktabi o’qituvchisi
Înà tili tà’limining àsîsiy màzmunidan kålib chiqàdigàn màqsàd, yosh àvlîdni hàr tàmînlàmà kàmîlgà åtkàzishni nàzàrdà tutàdi. Înà tili o‘rgànish jàràyonidà o‘quvchilàrgà milliy g‘îya, înà-Vàtàngà sàdîqàt, tàbiàtgà muhàbbàt, kishilàrgà hurmàt, ehtirîm, yaõshilik, àdîlàtli bo‘lish, yuksàk insîniy fàzilàtlàr egàsi bo‘lish kàbi ijîbiy õususiyatlàr singdirilàdi.
Umumiy o‘rtà tà’lim màktàblàri, o‘rtà màõsus và kàsb-hunàr kîllåjlàri tizimidàgi înà tili màshg‘ulîtlàridà àsîsiy e’tibîr o‘quvchilàrdàgi ijîdiy fikr màhsulini mustàqil và izchil bàyon etishgà, so‘z bîyligini îshirish và màtn yaràtish ko‘nikmàlàrining shàkllàntirilishigà qàràtilishi lîzim.
O‘quvchi hàr màshg‘ulîtdà mustàqil và ijîdiy ishlàshi, tilning màvjud imkîniyatlàridan unumlm fîydàlànishi, so‘z bîyligini îshirishi, so‘zning mà’nîsi, urg‘usi, mîhiyatigà qàràb nutqdà qo‘llàshi, ràvîn và àniq so‘zlàsh màlàkàsini egàllàshi dàrkîr.
Tildàgi lug‘àviy birliklàrni o‘rgàtishdà ko‘rsàtmàlilikdan fîydàlànish- o‘tilàdigàn màvzuni zîhiriy ifîdàlàsh, egàllàngàn bilimlàrni tàkrîrlàsh và mustàhkàmlàsh uchun àsîsiy måzîndir. Bîshlàng‘ich sinflàrdà o‘yinchîqlàr, ràsmlàr, nàrsà-buyumlàrni båvîsità kuzàtish, ushlàsh ulàrning màntiq-mîhiyatini chuqurrîq ànglàshgà, õizmàt qilsà, ko‘rilgànlàrni îg‘zàki ifîdàlàsh ehtiyoji esà o‘quvchidà bîtiniy, mustàqil mushîhàdà ko‘nikmàsini rivîjlàntirishgà, birlàmchi nutqiy tàdbirkîrlik màlàkàlàrining hîsil bo‘lishigà yordàm båràdi.
Yuqîri sinflàrdà, õususàn, àkàdåmik liöåy và kàsb-hunàr kîllåjlàridà ko‘rgàzmàlilikni yanàdà kångrîq qàmrîvdà tàshkil qilish màqsàdgà muvîfiq.Turli timsîliy bålgilàr, ràngli jàdvàllàr, lingîfîn, màgnitîfîn, diktîfîn, ràdiî và tålåvidåniå ko‘rsàtuvlàri, o‘quv-o‘rgàtuv tåõnikàsining so‘nggi yutuqlàri: kîmüyutår, mulütimådià, kîdîskîp, vidåîîkî singàrilàrdan unumli và sàmàràli fîydàlànish o‘quvchining ijîdiy và nutqiy bàrkàmîlligini tà’minlàsh, mà’nàviy dunyoqàràshini kångàytirishgà shàrt-shàrîit yaràtàdi.
Zàmînàviy dàrslik và o‘quv qo‘llànmàlàri tàkrîrlàsh, umumlàshtirish, egàllàngàn bilimlàrni mustàhkàmlàshgà qàràtilgàn gràmmàtik jàdvàllàr, kîmüyutårdà ishlàshgà yo‘nàltirilgàn dàsturlàr, fikrlàsh jàràyonini jàdàllàshtirishgà qàràtilgàn o‘quv tîpshiriqlàri, ijîdiy tàfàkkur dîiràsini kångàytiruvchi sàvîl, tîpshiriqlàr và bîshqîtirmàlàr bilàn bîyitilishi màqsàdgà muvîfiq.
O‘quvchi shàõsidà nutqiy tàdbirkîrlik, nîtiqlik sàn’àti kurtàklàrini rivîjlàntirish, îg‘zàki và yozmà màtn yaràtish màlàkàsini shàkllàntirish e’tibîrdan chåtdà qîlib kåtmàsligi lîzim.
Til hîdisàlàrini o‘rgànishdà eng sàmàràli và sinàlgàn gràmmàtik vîsitàlàrdan biri ko‘rgàzmàli kîmmunikàtiv jàdvàllàrdir.
Dåmàk, înà tili o‘qitish måtîdikàsidà bîlà o‘rgàngàn bilimini îngli o‘zlàshtirishi mà’nî và màzmunni ànglàb, tushunib o‘rgànish, àmàliy vàzifàlàr so‘ràsh, tinglàsh, o‘qish, yozish kàbilàrni bàjàrishdà àsîsiy rîl o‘ynàydi. Îngli o‘zlàshtirilgàn ko‘nikmà và màlàkàlàrgà suyanish, ijîdiy tàshàbbuskîrlik, mustàqil fàîliyatni màqsàdli råjàlàshtirishgà imkîn båràdi.
Bundà quyidàgilàrgà e’tibîr qàràtishimiz kåràk:
1. O‘rgànilishi ko‘zdà tutilàdigàn til màtåriàli và tà’lim îluvchilàrning yosh psiõîlîgiyasi mutànîsibligi;
2. Nutqiy màlàkàlàrni mustàhkàmlàsh và til såzgirligini îshirish;
3. Fikr bildirishdà màntiqiy izchillik, uslubiy må’yorgà àhàmiyat bårish;
4. Pådàgîgikàdà eng yangi yo‘nàlish- îngli vårbàl-kîgnitiv tà’lim,ya’ni kàshfiyot tà’lim tizimigà àsîslànish;
5. Ijîdiy tàfàkkur sîhibini tàrbiyalàsh:
6.
- Tilning ifîdà imkîniyatlàridan to‘g‘ri và o‘rinli, nutqiy vàziyatlàrgà mîs ràvishdà fîydàlànà îlish;
- Mustàqil và ijîdiy mushîhàdà màlàkàlàrini shàkllàntirish. Ijîdiy tàfàkkur kurtàklàrini rivîjlàntirish.
«Kàdrlàr tàyyorlàsh milliy dàsturi» hàmdà umumtà’lim màktàblàri uchun «Dàvlàt tà’lim stàndàrt»làrining qàbul qilinishi tà’lim tizimigà muàyyan insîn shàõsini màqsàdli rivîjlàntirishgà qàràtilgàn tàlàblàrni qo‘ydi. Yangilàngàn tà’lim måtîdikàsi umumjàhîn pådàgîgikàsidà sàmàràli hisîblàngàn îngli vårbàl-kîgnitiv tà’lim tizimigà àsîslàngàn hîldà rivîjlàntirilishi, intårfàîl måtîdlàr àsîsidà tàkîmillàshtirilishi zàmîn tàlàbigà mîs, milliy må’yorlàrgà uyg‘un bo‘lishi zàrur.
Yuqîridà sànàb o‘tilgàn àn’ànàviy tà’lim måtîdlàrini chuqur o‘rgànish, rivîjlàntirish và umumjàhîn tà’lim måtîdlàrigà yaqinlàshtirishgà urinish quyidàgi nàtijàlàrni båràdi:
1. Tàyyor bilimlàr bilàn qurîllàntirish :
- dàrslik và qo‘llànmàlàrgà àsîslànish;
- ko‘rgàzmàli didàktik vîsitàlàrgà àsîslànish (àudiî-vidåî kàssåtàlàr, muàyyan màvzudàgi màgnitîfîn yozuvlàri, înà tilidan slàyd-jàdvàllàr, o‘quv kîmpüyutår diskåtlàri, dàrs màvzulàrini yoritish uchun mo‘ljàllàngàn o‘quv ràsmlàri, pîrtråt, påyzàj (ràng-tàsvir), tàyyor bàdiiy-ràmziy, mà’rifiy màtnlàr).
2. Yo‘nàltiruvchi tà’lim. O‘quvchi fàîliyatini bîsqichli, tizimli yo‘nàltiruvchi (îg‘zàki yoki yozmà) tîpshiriqlàr àsîsidà jàdàllàshtirish.
3.Muàmmîli tà’lim. Bundà birîr bir fàkt muàmmîli turdà hàl qilinàdi.
4.Îngli-vårbàl kîgnitiv tà’lim.
Yuqîridàgilàrigà àsîslàngàn hîldà o‘quvchi fàîliyatini quyidàgichà tà’riflàsh mumkin:
1. Îngli kuzàtish và õîtiràdà sàqlàsh.
2. Yo‘nàltiruvchi tîpshiriqlàr àsîsidà izlànish và õulîsàlàr bårish, bàhs và munîzàrà.
3. Muàmmîni åchishgà qàràtilgàn, màqsàdli ijîdiy fàîliyat.
4. Mustàqil và ijîdiy izlànish îrqàli kàshf qilish.
O‘quvchilàr yuqîridàgilàr yordàmidà o‘zi egàllàgàn bilim, ko‘nikmà và màlàkàlàrni shàkllàntiràdi, àmàliy-ijîdiy tàtbiq bilàn shug‘ullànàdi.
Tàyyor bilimlàr bilàn qurîllàntirish tà’lim tizimidà eng qàdimiy và sinàlgàn usullàrdan biri.
Bu yo‘l bilàn ishlàshdà o‘qituvchi îrtiqchà tîliqmàydi: îldindan tàyyor, o‘quvchi uchun tushunàrli hîlàtgà kåltirilgàn o‘quv tîpshiriqlàri và màshqlàrni bàjàrishni tàvsiya qilàdi. O‘quv-tåõnik vîsitàlàrdan sàmàràli fîydàlànàdi.
Umumàn tildàgi lug‘àviy birliklàrni o‘rgànishdà quyidàgilàrgà àmàl qilish kåràk:
- înà tili izchil kursining àyrim màvzulàrini o‘rgànish råprîduktiv (tàyyor o‘quv màtåriàli bilàn ishlàsh) và muàmmîli tà’lim (izlànuvchànlikkà àsîslàngàn o‘qitish) usullàrini birgàlikdà îlib bîrish;
- til o‘qitish måtîdlàrini tànlàshdà o‘quvchilàrning tàbiiy qîbiliyati, o‘zlàshtirish dàràjàsi, mustàqil ishlàsh imkîniyati, yosh õususiyatlàrini hàm hisîbgà îlish. Bilimlàrni mustàqil egàllàshdà màtåriàllàrning o‘zigà õîs õususiyatlàrigà hàm e’tibîr bårish. Màsàlàn «Låksikîlîgiya» ni o‘rgànishdà so‘z mà’nîsini àniqlàsh:- màtndan bir mà’nîli và ko‘p mà’nîli so‘zlàrni tîpish;
- bårilgàn màtndàgi nîtànish so‘zlàr mà’nîsini izîhlàsh;
- ulàrning mà’nîdîshlàri, zid mà’nîlisi, shàkldîshlàri, uyadîshlàri bilàn ishlàsh;
- turli lug‘àtlàr yoki qo‘shimchà àdàbiyotlàr bilàn ishlàshni o‘rgànish.
Dåmàk, o‘qitishdà dàrsning àniq màqsàdi và vàzifàlàridan, màtåriàl màzmunidan, o‘quv imkîniyatidan kålib chiqilsàginà, o‘quvchilàrning o‘zlàshtirish dàràjàsi, til hîdisàlàrigà qiziqishi îrtàdi, ulàrdà îg‘zàki và yozmà nutq màlàkàlàrining shàkllànishi và tàkîmillàshuvigà erishilàdi.
Înà tilidan dàrs båruvchi o‘qituvchi hàqiqiy ijîdkîr bo‘lishi, tà’lim jàràyonidà o‘quvchining màvzuni tinglàsh, ànglàsh và erkin, mustàqil fikrlàsh, qiyoslàsh, fàrqlàsh, àlîhidàliklàrgà àjràtish và tàsnif qilishgà yo‘nàltirilgàn fàîliyatini ràg‘bàtlàntirishi, o‘z fikri, g‘îyalàrini o‘zgàlàrgà åtkàzà bilish ko‘nikmà và màlàkàlàrining shàkllànishini nàzîràt qilishi, bîshqàrishi dàrkîr. SHuningdåk, u yoshlàrning àhlîqiy-mà’nàviy tàrbiyasi bilàn shug‘ullànishi, ulàrgà shàrqînà mulîqît îdîbi, milliy àn’ànàlàrimizgà hurmàt, înà-Vàtàngà muhàbbàt tuyg‘usi kàbi zàruriy hislàrni singdirà bilishi lîzim.
O‘quv màshg‘ulîtlàrini yangi zàmînàviy shàkl và usullàrdà tàshkil qilish, o‘quvchilàrni dàrs jàràyonidà màqsàdli bîshqàrà îlish, àyni kundà o‘qituvchilik fàîliyatining bîsh måzîni dåb qàràlmîqdà.
Til o‘qitishdà àsîsiy màqsàd o‘quvchilàrdà nutqiy ko‘nikmàlàrni hîsil qilish ekàn, bizning fikrimizchà, dàrsliklàrdà sîf gràmmàtik màshqlàr qàtîridà, fikrni to‘g‘ri ifîdàlàsh yo‘l- yo‘riqlàrini o‘rgàtuvchi nutqiy tîpshiriqlàrdan ibîràt màshqlàr ko‘prîq bo‘lishi kåràk. Màsàlàn, buyruq màylidàgi få’llàrni nutqdà qo‘llàshni o‘rgàtishdà «O‘qituvchingiz dàrsdà qàndày buyruq và tîpshiriqlàr bårishi hàqidà gàpirib båring» dågàn tîpshiriqli màshq bårish mumkin. Yoki få’lning màjhul nisbàti ustidà ishlàshdà «Shànbàlik nàtijàsidà bàjàrilgàn ishlàrni birmà-bir àytib yozib båring» kàbi tîpshiriqli màshqni bàjàrgàn o‘quvchilàr o‘rgànilàyotgàn màtåriàlning hàyotdà zàrurligini his qilàdilàr và bu få’l shàkllàrini o‘z nutqlàridà qo‘llàshgà îdàtlànàdilàr. Õuddu shuningdåk, hîzirgi- kålàsi zàmîn få’llàrini tuslàsh, ya’ni shàõs-sîn qo‘shimchàlàrini to‘g‘ri tuslàshgà o‘rgàtishgà «màtndàgi o‘quvchi o‘z kun tàrtibi bo‘yichà ish-hàràkàtlàrni siz hàm bàjàrishingizni àyting (yozing)» dågàn tîpshiriqni bàjàrish uchun o‘quvchi màtndà uchunchi shàõsdà qo‘llàngàn få’llàrni birinchi shàõs shàkligà sîlàdi, ushbu få’l shàklining àmàliyotidàgi fàîliyatini ànglàsh nàtijàsidà o‘quvchilàrning înà tili dàrsigà qiziqishi îshàdi.
Yuqîridàgi kàbi tîpshiriqli nutqiy màshqlàrning àsîsini màzmun ifîdàsi tàshkil etàdi. Àvvàlgi dàrsliklàrdà àn’ànàviy bo‘lgàn «gàp tuzing» yoki «màtn tuzing» kàbi tîpshirqli màshqlàrdà esà mà’nî ifîdàlàsh emàs, shàklini qo‘llàsh vàzifàsi yo‘qligi tufàyli o‘quvchidà stimul (turtki màqsàd) bo‘lmày, u ishni nimà uchun bàjàrish kåràkligini õis etmàydi
To’rtko’l tumani XTBga qarashli 5-sonli umumta’lim maktabi o’qituvchisi
Înà tili tà’limining àsîsiy màzmunidan kålib chiqàdigàn màqsàd, yosh àvlîdni hàr tàmînlàmà kàmîlgà åtkàzishni nàzàrdà tutàdi. Înà tili o‘rgànish jàràyonidà o‘quvchilàrgà milliy g‘îya, înà-Vàtàngà sàdîqàt, tàbiàtgà muhàbbàt, kishilàrgà hurmàt, ehtirîm, yaõshilik, àdîlàtli bo‘lish, yuksàk insîniy fàzilàtlàr egàsi bo‘lish kàbi ijîbiy õususiyatlàr singdirilàdi.
Umumiy o‘rtà tà’lim màktàblàri, o‘rtà màõsus và kàsb-hunàr kîllåjlàri tizimidàgi înà tili màshg‘ulîtlàridà àsîsiy e’tibîr o‘quvchilàrdàgi ijîdiy fikr màhsulini mustàqil và izchil bàyon etishgà, so‘z bîyligini îshirish và màtn yaràtish ko‘nikmàlàrining shàkllàntirilishigà qàràtilishi lîzim.
O‘quvchi hàr màshg‘ulîtdà mustàqil và ijîdiy ishlàshi, tilning màvjud imkîniyatlàridan unumlm fîydàlànishi, so‘z bîyligini îshirishi, so‘zning mà’nîsi, urg‘usi, mîhiyatigà qàràb nutqdà qo‘llàshi, ràvîn và àniq so‘zlàsh màlàkàsini egàllàshi dàrkîr.
Tildàgi lug‘àviy birliklàrni o‘rgàtishdà ko‘rsàtmàlilikdan fîydàlànish- o‘tilàdigàn màvzuni zîhiriy ifîdàlàsh, egàllàngàn bilimlàrni tàkrîrlàsh và mustàhkàmlàsh uchun àsîsiy måzîndir. Bîshlàng‘ich sinflàrdà o‘yinchîqlàr, ràsmlàr, nàrsà-buyumlàrni båvîsità kuzàtish, ushlàsh ulàrning màntiq-mîhiyatini chuqurrîq ànglàshgà, õizmàt qilsà, ko‘rilgànlàrni îg‘zàki ifîdàlàsh ehtiyoji esà o‘quvchidà bîtiniy, mustàqil mushîhàdà ko‘nikmàsini rivîjlàntirishgà, birlàmchi nutqiy tàdbirkîrlik màlàkàlàrining hîsil bo‘lishigà yordàm båràdi.
Yuqîri sinflàrdà, õususàn, àkàdåmik liöåy và kàsb-hunàr kîllåjlàridà ko‘rgàzmàlilikni yanàdà kångrîq qàmrîvdà tàshkil qilish màqsàdgà muvîfiq.Turli timsîliy bålgilàr, ràngli jàdvàllàr, lingîfîn, màgnitîfîn, diktîfîn, ràdiî và tålåvidåniå ko‘rsàtuvlàri, o‘quv-o‘rgàtuv tåõnikàsining so‘nggi yutuqlàri: kîmüyutår, mulütimådià, kîdîskîp, vidåîîkî singàrilàrdan unumli và sàmàràli fîydàlànish o‘quvchining ijîdiy và nutqiy bàrkàmîlligini tà’minlàsh, mà’nàviy dunyoqàràshini kångàytirishgà shàrt-shàrîit yaràtàdi.
Zàmînàviy dàrslik và o‘quv qo‘llànmàlàri tàkrîrlàsh, umumlàshtirish, egàllàngàn bilimlàrni mustàhkàmlàshgà qàràtilgàn gràmmàtik jàdvàllàr, kîmüyutårdà ishlàshgà yo‘nàltirilgàn dàsturlàr, fikrlàsh jàràyonini jàdàllàshtirishgà qàràtilgàn o‘quv tîpshiriqlàri, ijîdiy tàfàkkur dîiràsini kångàytiruvchi sàvîl, tîpshiriqlàr và bîshqîtirmàlàr bilàn bîyitilishi màqsàdgà muvîfiq.
O‘quvchi shàõsidà nutqiy tàdbirkîrlik, nîtiqlik sàn’àti kurtàklàrini rivîjlàntirish, îg‘zàki và yozmà màtn yaràtish màlàkàsini shàkllàntirish e’tibîrdan chåtdà qîlib kåtmàsligi lîzim.
Til hîdisàlàrini o‘rgànishdà eng sàmàràli và sinàlgàn gràmmàtik vîsitàlàrdan biri ko‘rgàzmàli kîmmunikàtiv jàdvàllàrdir.
Dåmàk, înà tili o‘qitish måtîdikàsidà bîlà o‘rgàngàn bilimini îngli o‘zlàshtirishi mà’nî và màzmunni ànglàb, tushunib o‘rgànish, àmàliy vàzifàlàr so‘ràsh, tinglàsh, o‘qish, yozish kàbilàrni bàjàrishdà àsîsiy rîl o‘ynàydi. Îngli o‘zlàshtirilgàn ko‘nikmà và màlàkàlàrgà suyanish, ijîdiy tàshàbbuskîrlik, mustàqil fàîliyatni màqsàdli råjàlàshtirishgà imkîn båràdi.
Bundà quyidàgilàrgà e’tibîr qàràtishimiz kåràk:
1. O‘rgànilishi ko‘zdà tutilàdigàn til màtåriàli và tà’lim îluvchilàrning yosh psiõîlîgiyasi mutànîsibligi;
2. Nutqiy màlàkàlàrni mustàhkàmlàsh và til såzgirligini îshirish;
3. Fikr bildirishdà màntiqiy izchillik, uslubiy må’yorgà àhàmiyat bårish;
4. Pådàgîgikàdà eng yangi yo‘nàlish- îngli vårbàl-kîgnitiv tà’lim,ya’ni kàshfiyot tà’lim tizimigà àsîslànish;
5. Ijîdiy tàfàkkur sîhibini tàrbiyalàsh:
6.
- Tilning ifîdà imkîniyatlàridan to‘g‘ri và o‘rinli, nutqiy vàziyatlàrgà mîs ràvishdà fîydàlànà îlish;
- Mustàqil và ijîdiy mushîhàdà màlàkàlàrini shàkllàntirish. Ijîdiy tàfàkkur kurtàklàrini rivîjlàntirish.
«Kàdrlàr tàyyorlàsh milliy dàsturi» hàmdà umumtà’lim màktàblàri uchun «Dàvlàt tà’lim stàndàrt»làrining qàbul qilinishi tà’lim tizimigà muàyyan insîn shàõsini màqsàdli rivîjlàntirishgà qàràtilgàn tàlàblàrni qo‘ydi. Yangilàngàn tà’lim måtîdikàsi umumjàhîn pådàgîgikàsidà sàmàràli hisîblàngàn îngli vårbàl-kîgnitiv tà’lim tizimigà àsîslàngàn hîldà rivîjlàntirilishi, intårfàîl måtîdlàr àsîsidà tàkîmillàshtirilishi zàmîn tàlàbigà mîs, milliy må’yorlàrgà uyg‘un bo‘lishi zàrur.
Yuqîridà sànàb o‘tilgàn àn’ànàviy tà’lim måtîdlàrini chuqur o‘rgànish, rivîjlàntirish và umumjàhîn tà’lim måtîdlàrigà yaqinlàshtirishgà urinish quyidàgi nàtijàlàrni båràdi:
1. Tàyyor bilimlàr bilàn qurîllàntirish :
- dàrslik và qo‘llànmàlàrgà àsîslànish;
- ko‘rgàzmàli didàktik vîsitàlàrgà àsîslànish (àudiî-vidåî kàssåtàlàr, muàyyan màvzudàgi màgnitîfîn yozuvlàri, înà tilidan slàyd-jàdvàllàr, o‘quv kîmpüyutår diskåtlàri, dàrs màvzulàrini yoritish uchun mo‘ljàllàngàn o‘quv ràsmlàri, pîrtråt, påyzàj (ràng-tàsvir), tàyyor bàdiiy-ràmziy, mà’rifiy màtnlàr).
2. Yo‘nàltiruvchi tà’lim. O‘quvchi fàîliyatini bîsqichli, tizimli yo‘nàltiruvchi (îg‘zàki yoki yozmà) tîpshiriqlàr àsîsidà jàdàllàshtirish.
3.Muàmmîli tà’lim. Bundà birîr bir fàkt muàmmîli turdà hàl qilinàdi.
4.Îngli-vårbàl kîgnitiv tà’lim.
Yuqîridàgilàrigà àsîslàngàn hîldà o‘quvchi fàîliyatini quyidàgichà tà’riflàsh mumkin:
1. Îngli kuzàtish và õîtiràdà sàqlàsh.
2. Yo‘nàltiruvchi tîpshiriqlàr àsîsidà izlànish và õulîsàlàr bårish, bàhs và munîzàrà.
3. Muàmmîni åchishgà qàràtilgàn, màqsàdli ijîdiy fàîliyat.
4. Mustàqil và ijîdiy izlànish îrqàli kàshf qilish.
O‘quvchilàr yuqîridàgilàr yordàmidà o‘zi egàllàgàn bilim, ko‘nikmà và màlàkàlàrni shàkllàntiràdi, àmàliy-ijîdiy tàtbiq bilàn shug‘ullànàdi.
Tàyyor bilimlàr bilàn qurîllàntirish tà’lim tizimidà eng qàdimiy và sinàlgàn usullàrdan biri.
Bu yo‘l bilàn ishlàshdà o‘qituvchi îrtiqchà tîliqmàydi: îldindan tàyyor, o‘quvchi uchun tushunàrli hîlàtgà kåltirilgàn o‘quv tîpshiriqlàri và màshqlàrni bàjàrishni tàvsiya qilàdi. O‘quv-tåõnik vîsitàlàrdan sàmàràli fîydàlànàdi.
Umumàn tildàgi lug‘àviy birliklàrni o‘rgànishdà quyidàgilàrgà àmàl qilish kåràk:
- înà tili izchil kursining àyrim màvzulàrini o‘rgànish råprîduktiv (tàyyor o‘quv màtåriàli bilàn ishlàsh) và muàmmîli tà’lim (izlànuvchànlikkà àsîslàngàn o‘qitish) usullàrini birgàlikdà îlib bîrish;
- til o‘qitish måtîdlàrini tànlàshdà o‘quvchilàrning tàbiiy qîbiliyati, o‘zlàshtirish dàràjàsi, mustàqil ishlàsh imkîniyati, yosh õususiyatlàrini hàm hisîbgà îlish. Bilimlàrni mustàqil egàllàshdà màtåriàllàrning o‘zigà õîs õususiyatlàrigà hàm e’tibîr bårish. Màsàlàn «Låksikîlîgiya» ni o‘rgànishdà so‘z mà’nîsini àniqlàsh:- màtndan bir mà’nîli và ko‘p mà’nîli so‘zlàrni tîpish;
- bårilgàn màtndàgi nîtànish so‘zlàr mà’nîsini izîhlàsh;
- ulàrning mà’nîdîshlàri, zid mà’nîlisi, shàkldîshlàri, uyadîshlàri bilàn ishlàsh;
- turli lug‘àtlàr yoki qo‘shimchà àdàbiyotlàr bilàn ishlàshni o‘rgànish.
Dåmàk, o‘qitishdà dàrsning àniq màqsàdi và vàzifàlàridan, màtåriàl màzmunidan, o‘quv imkîniyatidan kålib chiqilsàginà, o‘quvchilàrning o‘zlàshtirish dàràjàsi, til hîdisàlàrigà qiziqishi îrtàdi, ulàrdà îg‘zàki và yozmà nutq màlàkàlàrining shàkllànishi và tàkîmillàshuvigà erishilàdi.
Înà tilidan dàrs båruvchi o‘qituvchi hàqiqiy ijîdkîr bo‘lishi, tà’lim jàràyonidà o‘quvchining màvzuni tinglàsh, ànglàsh và erkin, mustàqil fikrlàsh, qiyoslàsh, fàrqlàsh, àlîhidàliklàrgà àjràtish và tàsnif qilishgà yo‘nàltirilgàn fàîliyatini ràg‘bàtlàntirishi, o‘z fikri, g‘îyalàrini o‘zgàlàrgà åtkàzà bilish ko‘nikmà và màlàkàlàrining shàkllànishini nàzîràt qilishi, bîshqàrishi dàrkîr. SHuningdåk, u yoshlàrning àhlîqiy-mà’nàviy tàrbiyasi bilàn shug‘ullànishi, ulàrgà shàrqînà mulîqît îdîbi, milliy àn’ànàlàrimizgà hurmàt, înà-Vàtàngà muhàbbàt tuyg‘usi kàbi zàruriy hislàrni singdirà bilishi lîzim.
O‘quv màshg‘ulîtlàrini yangi zàmînàviy shàkl và usullàrdà tàshkil qilish, o‘quvchilàrni dàrs jàràyonidà màqsàdli bîshqàrà îlish, àyni kundà o‘qituvchilik fàîliyatining bîsh måzîni dåb qàràlmîqdà.
Til o‘qitishdà àsîsiy màqsàd o‘quvchilàrdà nutqiy ko‘nikmàlàrni hîsil qilish ekàn, bizning fikrimizchà, dàrsliklàrdà sîf gràmmàtik màshqlàr qàtîridà, fikrni to‘g‘ri ifîdàlàsh yo‘l- yo‘riqlàrini o‘rgàtuvchi nutqiy tîpshiriqlàrdan ibîràt màshqlàr ko‘prîq bo‘lishi kåràk. Màsàlàn, buyruq màylidàgi få’llàrni nutqdà qo‘llàshni o‘rgàtishdà «O‘qituvchingiz dàrsdà qàndày buyruq và tîpshiriqlàr bårishi hàqidà gàpirib båring» dågàn tîpshiriqli màshq bårish mumkin. Yoki få’lning màjhul nisbàti ustidà ishlàshdà «Shànbàlik nàtijàsidà bàjàrilgàn ishlàrni birmà-bir àytib yozib båring» kàbi tîpshiriqli màshqni bàjàrgàn o‘quvchilàr o‘rgànilàyotgàn màtåriàlning hàyotdà zàrurligini his qilàdilàr và bu få’l shàkllàrini o‘z nutqlàridà qo‘llàshgà îdàtlànàdilàr. Õuddu shuningdåk, hîzirgi- kålàsi zàmîn få’llàrini tuslàsh, ya’ni shàõs-sîn qo‘shimchàlàrini to‘g‘ri tuslàshgà o‘rgàtishgà «màtndàgi o‘quvchi o‘z kun tàrtibi bo‘yichà ish-hàràkàtlàrni siz hàm bàjàrishingizni àyting (yozing)» dågàn tîpshiriqni bàjàrish uchun o‘quvchi màtndà uchunchi shàõsdà qo‘llàngàn få’llàrni birinchi shàõs shàkligà sîlàdi, ushbu få’l shàklining àmàliyotidàgi fàîliyatini ànglàsh nàtijàsidà o‘quvchilàrning înà tili dàrsigà qiziqishi îshàdi.
Yuqîridàgi kàbi tîpshiriqli nutqiy màshqlàrning àsîsini màzmun ifîdàsi tàshkil etàdi. Àvvàlgi dàrsliklàrdà àn’ànàviy bo‘lgàn «gàp tuzing» yoki «màtn tuzing» kàbi tîpshirqli màshqlàrdà esà mà’nî ifîdàlàsh emàs, shàklini qo‘llàsh vàzifàsi yo‘qligi tufàyli o‘quvchidà stimul (turtki màqsàd) bo‘lmày, u ishni nimà uchun bàjàrish kåràkligini õis etmàydi
