TILDÀGI LUG‘ÀVIY BIRLIKLÀR VÀ ULÀRNING O‘ZIGÀ ÕÎS ÕUSUSIYATLÀRI
Kamolova Gulshot
To’rtko’l tumani XTBga qarashli 5-sonli umumta’lim maktabi o’qituvchisi
Til mà’lum bir so‘zlàr, qo‘shimchàlàr, ulàrning o‘zàrî birikà îlish imkîniyatlàri và birikish nàtijàlàri hàqidàgi qînun-qîidàlàr màjmui bo‘lib, fikrni õilmà-õil usul và vîsitàlàr yordàmidà yuzàgà chiqàrish îmillàrini o‘rgàtàdi.
Înà tili tà’limining bîsh màqsàdi o‘quvchilàrdà îg‘zàki và yozmà nutq ko‘nikmàlàrini hîsil qilish, shuningdåk, àniq và tåràn fikrlàsh uz fikrlàrini iõchàm tushunàrli bàyon qilish màlàkàsini tàrkib tîptirishdan ibîràtdir.
O‘quvchilàrning îg‘zàki và yozmà nutqini o‘stirishning dàstlàbki qàdàmi ulàrning so‘z zàhiràsini îshirishdan bîshlànàdi, åtàrli so‘z zàhiràsigà egà bo‘lgàn shàõsginà til birliklàrini o‘rinli qo‘llàb fikrini to‘g‘ri ifîdàlày îlàdi.
Lug‘àviy birlik dågàndà , àvvàlî, tildàgi bàrchà so‘zlàr nàzàrdà tutilàdi. Mà’nî jihàtdan so‘zgà tång bo‘lgàn birliklàr hàm lug‘àviy birlik hisîblànàdi. Bulàrgà qo‘shmà so‘z, juft so‘z, tàkrîr so‘z, ibîrà, tàsviriy ifîdà và tildàgi àjràlmàs birikmàlàrni kiritish mumkin.
Nutqiy fàîliyatdà hàr bir til hîdisàsining o‘z o‘rni, o‘z vàzifàsi bîr. YOshlàr til imkîniyatidan vàziyatgà qàràb fîydàlànish màlàkàsigà egà bo‘lishlàri, o‘z fikrini àniq ifîdàlàshgà, zàrur bo‘lgàn so‘z và gàp shàkllàri,ibîrà và tàsviriy ifîdàlàrni tànlày và qo‘llày bilishlàri dàvr tàlàbidir. Buning uchun înà tili o‘qituvchisi o‘z iõtisîsligini puõtà bilishlàri, ilg‘îr pådàgîgik tåõnîlîgiya hàmdà zàmînàviy o‘quv-tåõnik vîsitàlàrdan yaõshi õàbàrdîr bo‘lishi lîzim. SHundàginà tà’lim sàmàràsi hàm,o‘qitish dàràjàsi hàm yuqîri bo‘làdi.
Înà tili màteàriàllàrini o‘rgànish, yiriklàshtirish, til hîdisàlàrini kuzàtish, tàqqîslàsh, guruhlàrigà àjràtish, umumlàshtirish imkînini beràdi. SHu bilàn birgà til hîdisàlàrining mîhiyatini chuqurrîq o‘rgànishgà, nutkdà so‘zni me’yoridà và o‘rnidà ishlàtish ko‘nikmàlrini mustàhkàmlàshgà ijîbiy tà’sir etàdi.
Înà tili o‘qitishdà îldingi o‘rgànilgànlàrgà tàyanib, yangi tushunàlàrni kuzàtish, guruhlàrgà àjràtish, qiyoslàsh, umumlàshtirish îrqàli o‘zi mustàqil qîidà, tà’rif chiqàrishgà o‘rgàngàn o‘quvchi bir-birigà o‘õshàsh và fàrqli hîdisàlàr ustidà ishlàydi, o‘qituvchi yordàmidà õulîsà và hukm chiqàràdi.
Înà tilining izchil kursidà fînetikà, leksikîlîgiya, mîrfîlîgiya o‘zàrî bîg‘liq hîldà bir yaõlitlikni tàshkil etàdi. Bîshlàng‘ich sinflàrdà o‘rgànilgànlàrgà suyangàn hîldà so‘zning umumiy tàhlilini o‘tkàzish, o‘quvchini so‘z ustidà ishlàsh buyichà egàllàgàn bilim, ko‘nikmà và màlàkàlàri dàràjàsini àniqlàshgà, mustàqil, ijîdiy fikrlàshàgà, iõchàm, lo‘ndà và àniq õulîsà chiqàrishgà, hàr bir tîvush và so‘zdan unumli fîydàlànishgà o‘rgàtàdi.
Erkin, jàdàl fikrlàshni o‘rgànishdà lug‘àviy birliklàr ustidà ishlàshning imkîniyatlàri hàm benihîya kengdir.
Turg‘un ibîràlàr mà’nîsini yoki so‘zlàr etimîlîgiyasini bilish o‘quvchilàr uchun judà qiziqàrli. O‘zbek tili tàriõi, uning til bîyligi, undà ruy beràyotgàn o‘zgàrishlàr, lug‘àt tàrkibidà yangi so‘zlàrning pàydî bo‘lishi và mà’nî nîzikliklàrini hîsil qilish, gràmmàtik qurilishning tàkîmillàshib bîrishi kàbi hîdisàlàrni o‘zàrî àlîqàdîrlikdà tàhlil qilish yaõshi sàmàrà beràdi. SHuningdåk, dàrs jàràyonidà ibîràlàrni quyidàgichà shàrhlàsh hàm yaõshi nàtijà båràdi:
«Qildan qiyiq àõtàrmîk»- yomîn niyat bilàn àybi yo‘q insîn fàîliyatidan àyb tîpmîk. SHu màzmunni quyidàgi ibîrà bilàn hàm bårish mumkin: «Tirnîq îràsidan kir izlàmîk».
«Bàg‘ri tîsh»-bemeõr, iltifîtsiz,mà’nîdîshi: «tîsh yuràk», «ko‘ngili qàttiq»; «Bàhri-dili îchildi»- kàyfiyati yaõshilàndi, mà’nîdîshi: «Dimîg‘i chîg‘ bo‘ldi», «ko‘ngili yozildi» và hàkîzà.
O‘quvchilàr nutqini ibîràlàr bilàn bîyitish muràkkàb jàràyon bo‘lib,u ko‘p qirràlidir.ibîrà ustidà ishlàr ekàn u yoki bu ibîràning mà’nîsini izîhlàsh,uning sinînimini yoki àntînimini tîpish,ibîràni so‘z birikmàsi,tàsviriy ifîdà,qo‘shmà so‘z kàbi birliklàrdan fàrqlàsh và o‘z nutkidà to‘g‘ri qo‘llàsh màlàkàsini hîsil qilàdi.
O‘quvchilàrni tilimizdàgi ibîràlàr îlàmigà îlib kirishning hàm qulày hàm muràkkàb tîmînlàri bîr.Qulàyligi shundàki,tilimizdà màvjud ibîràlàrning ko‘p qismini umumõàlq ishlàtàdigàn ibîràlàr tàshkil etàdi.Bu ibîràlàrning mà’nîsini bilish yoki nutqdà qo‘llàsh o‘quvchi uchun dåyarli qiyinchilik tug‘dirmàydi.Màsàlàn,kundàlik turmushdàgi «ko‘ngli ko‘tàrildi», «tili chiqib qîldi», «burni ko‘tàrildi», «årgà urmîq» kàbi ibîràlàrning mà’nîlàri bîlà uchun tushunàrli bo‘lib,shuning uchun hàm u bu ibîràlàrdan o‘z nutqidà båmàlîl fîydàlànà îlàdi.
O‘quvchilàr nutqidàgi mànà shundày ibîràlàr, ya’ni umumõàlq ishlàtàdigàn ibîràlàrning nutqidà kàm ishlàtilgàn ibîràlàrni o‘rgànish uchun qo‘prik vàzifàsini bàjàràdi.Màktàb înà tili tà’limi îldidà turgàn muhim vàzifàlàrdan biri o‘quvchilàrni umumistå’mîl so‘zlàr và ibîràlàr îlàmigà îlib kirishdan ibîràt.Bàdiiy nutqdà,ko‘pinchà ibîràlàrning ko‘p mà’nîliligi và sinînimik õususiyatlàri muhim o‘rin egàllàydi.Tilimiz ko‘p mà’nîli và sinînimik ibîràlàrgà judà bîy. Màsàlàn, epchil,chàqkîn uddàburîn insînlàrgà nisbàtàn «yulduzni bånàrvîn uràdi» ibîràsini ishlàtish mumkin. SHuning bilàn birgà yanà mànà shundày insînlàrgà «Tågirmîngà tushsà butun chikàdi» ibîràsini hàm ishlàtish mumkin.
Kimningdir nàfsîniyatigà tågib,kàmsitishni «år bilàn bir qilmîq» yoki «tuprîqqà qîrishtirmîq» bà’zidà «îyoq îsti qilmîq» ibîràsi bilàn hàm bårish mumkin.
Låkin o‘quvchi tilimizdà màvjud bo‘lgàn ibîràlàrning bàrchà mà’nîlàrini bir yo‘là o‘zlàshtirib îlîlmàydi. SHuning bilàn birgà nutkidà hàm îsînlikchà qo‘llàb kåtîlmàydi.Ibîràning bàrchà mà’nîlàri o‘quvchilàrgà àyon bo‘lsàginà ulàrdan fîydàlànish imkîniyatlài hàm erkin bo‘làdi. SHuning înà tili o‘kutuvchisi bîlà nutkini dîimî tàõlil qilishi, ulàrning nutkidà ishlàtishgà qiynàlgàn ibîràlàrni àniqlàshi và o‘quvchi shàõsiy lug‘àtigà îlib kirish yo‘llàrini tîpishi lîzim.
O‘quvchilàr lug‘àt bîyligining ànchàginà qismini mà’nîdîsh so‘zlàr và ibîràlàr tàshkil etishi lîzim.CHunki, sinînimlàr nutqqà go‘zàllik bàõsh etàdi,so‘zlàrni và ibîràlàrni tàkrîrriy qo‘llàshdan sàqlàydi, fikrni bàdiiy ifîdàlàsh imkîniyatlàrini kångàytiràdi.
Bundày so‘z và ibîràlàrni o‘quvchining lug‘àt bîyligià îlib kirish tilning bàrchà sàthlàrini o‘rgànishdà,ulàr ustidà dîimiy ishlàshni, nàfàkàt «Fràzåîlîgiya», «Låksikîlîgiya» bo‘limlàri, bàlki înà tilining bàrchà sàthlàrini o‘rgànishdà mutàssil shug‘ullànib bîrish lîzim.
Înà tili o‘qituvchisi shuni unutmàsligi lîzimki, tilimizdà màvjud bo‘lib, o‘quvchi birinchi màrtà duch kålàyotgàn ibîrà và so‘zlàr bîlà uchun yangilikdir. Màsàlàn, bàdiiy àdàbiyotdà bîlàlàr «bîshigà qilich kålgàndà hàm», «gàrdanigà yuklàmîq», «dilini siyoh qilmîq», «sîyasigà ko‘rpàchà to‘shàmîq», «yulduzlàri to‘g‘ri kålmîq», «yuz ko‘rmàs bo‘lmîq» kàbi judà ko‘p ibîràlàrgà duch kålàdilàrki,o‘quvchi uchun bu ibîràlàrning mà’nîsi mutlàqî nîtànish. SHuni nàzàrdà tutgàn hîldà mànà shu ibîràlàr ustidà hàm til hîdisàlàrini o‘rgànish jàràyonidà, hàm sinfdan và màktàbdan tàshkàri tàrbiyaviy ishlàr jàràyonidà,uydà îtà-înàlàrning suõbàtlàridà qo‘llàsh îrqàli hàm o‘rgàtish mumkin.
Õullàs,o‘quvchini nîtànish bo‘lgàn yangi ibîràlàr îlàmigà îlib kirish muràkkàb jàràyon bo‘lib,bu jàràyon o‘qituvchidan ibîràlàr ustidà mutàssil ish îlib bîrishni và uni bîlà îngigà åtkàzishni tàlàb qilàdi.
Màktàb tà’limi tizimidà înà tili dàrslàridà o‘quvchilàr ibîràlàrni o‘rgànàr ekàn,ibîràlàrning ichki îlàmigà kiràdi,ulàrning õilmà-õil mà’nîlàri bilàn tànishàdi và mà’nî nîzikliklàrini bilib îlàdi.SHuning uchun bu birliklàrni o‘rgànish bîlàdà ànchà qiziqish uyg‘îtàdi.
Ibîràlàrning ifîdà mà’nîlàri,sinînim,àntînim và îmînimik hîldà kålish õususiyatlàri, hàmdà so‘z bilàn sinînim bo‘lib kålishi, umumõàlq ishlàtàdigàn ibîràlàr, fàkàt àdàbiy til uchun õîs bo‘lgàn ibîràlàr kàbilàrni bîlàgà kång ko‘làmdà o‘rgàtàmiz.Ibîràlàrni o‘rgàtishdà, àsîsàn,bîshlàng‘ich sinflàrdà dàrslikdàgi hàr õil màtnlàr,sinfdan tàshqàri o‘qilgàn ertàklàr,bàdiiy àsàrlàr và o‘qish kitîblàridà bårilgàn màtnlàr ustidà,ulàrdan îlingàn qiskà màtnlàr, ulàrdà kåltirilgàn ibîràlàr ustidà ish îlib bîrish yaõshi nàtijà båràdi. Màsàlàn, màktàbdà 5 sinfning «Àdàbiyot dàrsligi» dà G‘àfur G‘ulîmning «Måning o‘g‘riginà bîlàm» hikîyasi bårilgàn.Mànà shu hikîyadàgi kåltirilgàn ibîràlàrning ustidà 5 sinfdà înà tili fànidà o‘tilishi lîzim bo‘lgàn «Ibîrà» màvzusini o‘tgàn vàqtdà ish îlib bîrish mumkin.Màsàlàn, yuqîridàgi àsàrdà «To‘rttà chàvàti nîn tîpish uchun o‘zimni o‘tgà,cho‘qqà, Àlining tig‘igà uràmàn»ibîràsi ishlàtilgàn,mànà shu ibîrà îrqàli bîlàgà «o‘zini o‘tgà, suvgà urmîq» ibîràsining mà’nîsi và uning so‘zlàshuv uslubidà qo‘llànish shàkli hàkidà tushuntirilàdi.Õuddi shungà o‘õshàsh 6 sinfdà G‘àfur G‘ulîmning «Shum bîlà» qissàsi o‘rgànilàdi. SHu àsàrdan quyidàgi pàrchàni îlib tàhlil kilish mumkin: «Ungà sàri mån zàvqlànib kåtgànmàn, àvjgà àvj qo‘shib yubîràmàn,îsmînning chåtlàrini titràtib yubîrgim kålàdi».Mànà shu o‘rindà àdàbiy tildàgi «àvjigà minmîq, àvjigà chiqmîq,àvjigà åtmîq» ibîràsi và uning « yuqîrlàtmîq,yuqîri dàràjàgà ko‘tàrmîq» mà’nîlàridà qo‘llànàyotgàni hàqidà mà’lumît bårilsà màqsàdgà muvîfiq bo‘làdi.
Fànlàràrî bîg‘lànish turli tà’lim bîsqichlàridàgi înà tili dàrsliklàridà yoki o‘quv tîpshiriqlàri tizimidà) ko‘prîk o‘z echimini tîpishi dàrkîr.
Àniq và ijtimîiy gumànitàr fànlàrdan màtnlàr yaràtish, berilgàn màtndan tilgà îid àtàmàlàr, o‘z và ko‘chmà mà’nîli so‘z, so‘z birikmàsi, ibîrà và tàsviriy ifîdà kàbilàrni àjràtish, ulàr ishtirîkidà gàp và màtnlàr tuzish, so‘z mà’nîlàrini kîntekst ichidà fàrqlàsh ko‘nikmàlàrini singdirish- o‘quvchining fikr dîiràsini kengàytirib, kîmmunikàtiv sàvîdõînlik dàràjàsini îshiràdi.
O‘quvchilàrgà låksikîlîgiya bo‘limini so‘zlàrning bàdiiy bo‘yoqlàrini tà’minlîvchi tàsviriy vîsitàlàr, màhàlliy shåvàlàrgà õîs, kàsb-hunàrgà îid yangi pàydî bo‘lgàn và eskirgàn so‘zlàr và bîshqàlàrni bàdiiy và ilmiy àsàrlàrni tàhlil qilish îrqàli o‘rgàtilsà, imlî và tàlàffuzi ustidà ishlànsà yaõshi nàtijà båràdi.
So‘zning o‘z và ko‘chmà mà’nîsi, uning uslubiyat bilàn bîg‘liqligi: o‘z và ko‘chmà mà’nîdà qo‘llànàyotgànini fàrqlàsh uchun ulàrgà mà’nîdîsh so‘zlàr tànlàsh: ulàrni tàsviriy vîsitàlàr và fràzåîlîgik ibîràlàr bilàn àlmàshtirish kàbi vàzifàlàrni bàjàrish îrqàli nàzàriy mà’lumîtlàr o‘rgàtilsà, o‘quvchi yodidà umrbîd sàqlànàdi và lisîniy sàlîhiyatning shàkllànishigà yordàm båràdi.
Shuningdåk, o‘quvchi sinînimlàrni tàvsiya etilgàn màtn yoki gàplàrdan àjràtish, ulàrgà mà’nîdîsh, uyadîsh, zid mà’nîli so‘zlàr tîpish, màtn mà’nîlàrini sàqlàb, shàklini o‘zgàrtirish, àjràtilgàn so‘zlàrni shàrhlàsh, ishlàtilish o‘rinlàrini bålgilàsh kàbi àmàliy màshg‘ulîtlàr gràmmàtik o‘yinlàr, Kim birinchi tîpàdi kàbi nîàn’ànàviy usullàr bilàn îlib bîrilsà, o‘quvchilàrdà màshg‘ulîtgà qiziqish, fàîllik îrtàdi, àmàliyot jàràyonidà nàzàriy mà’lumîtlàr hàm chuqur o‘rgànilàdi.
Uyadîsh so‘zlàrni o‘rgànishdà bårilgàn so‘zlàrni umumiy mà’nîli (dàràõt, hàyvîn, ît, o‘simlik kàbi) và õususiy mà’nîli (tîl, tåràk, qàyràg‘îch; ît, sigir, echki, qo‘y kàbi) so‘zlàrgà àjràtish, ulàrgà kàràmà-qàrshi mà’nîli so‘zlàr tànlàsh; juft so‘zlàr yasàsh, mà’nîsi và imlîsini tushuntirish, màtn yaràtish kàbi àmàliy màshg‘ulîtlàr o‘tkàzish usullàrini qo‘llàsh, tuyuqlàr ustidà ishlàsh yoshlàrdà ijîd qilish ishtiyoqini uyg‘îtàdi.
Bàdiiy màtnlàrni qiyoslàsh, tàhlil qilish, kångàytirish và iõchàmlàshgà o‘rgànish o‘quvchilàrdà îg‘zàki và yozmà màtn yaràtish ko‘nikmà và màlàkàlàrini hîsil qilàdi.
O‘quvchilàr so‘z zàõiràsini bîyitishning àsîsiy yo‘llàridan biri ulàrgà sinînim so‘zlàrdan fîydàlànishni o‘rgàtishdan ibîràtdir. Turmush tàrzimizning o‘zgàrishi jàmiyatning rivîjlànishi fàn tåõnikà và ishlàb chiqàrishning uzliksiz o‘sishi yangi kàshfiyotlàr millàtlàr o‘rtàsidàgi iqtisîdiy màdaniy àlîqàlàrning yuksàlishi tàbiiyki til låksikàsi tàrkibining yangi so‘zlàr sinînimlàr kàbi birliklàr bilàn bîyishigà imkîn båràdi.
Cho‘lpîn, Qîdiriy, Îybåk, Àbdullà Qàhhîr kàbi yirik so‘z ustàlàri o‘z àsàrlàridà bàdiiylikkà erishishdà sinînimlàrdan mîhirînà fîydàlàngànini ko‘rish mumkin. Shuning uchun ishni, àvvàlîm bîr o‘quvchilàrgà bàdiiy àsàrdan sinînimlàrni yozib îlib ulàr îràsidàgi mà’nîviy nîzikliklàrni tushunib îlish tîpshirig‘idan bîshlàsh kåràk. Màsàlàn, qàhràmîn tàshqi qiyofàsini ifîdàlàshdà yuz suzining båt, chåhrà, àft, ruhsîr kàbi sinînimlàri màvjud, ulàrning hàr biri uslubiy jihàtgà ko‘rà turli dàràjàgà egà. Màsàlàn, bàshàrà, turk, båt so‘zlàri sàlbiy mà’nîgà yuz nåytràl, chåhrà, ruhsîr bàdiiy ifîdà vîsitàsidir. Bu so‘zlàrning qo‘llànishigà qàràb yozuvchining qàhràmîngà nisbàtàn munîsàbàtini àniqlàsh mumkin. O‘quvchilàrdà bu bîràdàgi kåràkli ko‘nikmàlàrni hîsil kilish uchun turli àsàrlàrdan qàhràmîn qiyofàsini ifîdàlàshdà qo‘llànilgàn sinînim so‘zlàrni yozib îlib ulàrni dàràjàlàsh kàbi tîpshiriqlàrini bårish mumkin. O‘quvchilàrni sinînimlàrdan fîydàlànishgà o‘rgàtishdà ikki tillik jumlàdan, ruschà-o‘zbåkchà lug‘àtlàrdan hàm fîydàlànish mumkin. Chunki bu lug‘àtlàrdà hàr bir so‘zning bir qàtîr sinînimlàri bårilib ulàning mà’nîlàri bàdiiy àsàrlàrdan îlingàn misîllàr îrqàli îchib bårilàdi.
To’rtko’l tumani XTBga qarashli 5-sonli umumta’lim maktabi o’qituvchisi
Til mà’lum bir so‘zlàr, qo‘shimchàlàr, ulàrning o‘zàrî birikà îlish imkîniyatlàri và birikish nàtijàlàri hàqidàgi qînun-qîidàlàr màjmui bo‘lib, fikrni õilmà-õil usul và vîsitàlàr yordàmidà yuzàgà chiqàrish îmillàrini o‘rgàtàdi.
Înà tili tà’limining bîsh màqsàdi o‘quvchilàrdà îg‘zàki và yozmà nutq ko‘nikmàlàrini hîsil qilish, shuningdåk, àniq và tåràn fikrlàsh uz fikrlàrini iõchàm tushunàrli bàyon qilish màlàkàsini tàrkib tîptirishdan ibîràtdir.
O‘quvchilàrning îg‘zàki và yozmà nutqini o‘stirishning dàstlàbki qàdàmi ulàrning so‘z zàhiràsini îshirishdan bîshlànàdi, åtàrli so‘z zàhiràsigà egà bo‘lgàn shàõsginà til birliklàrini o‘rinli qo‘llàb fikrini to‘g‘ri ifîdàlày îlàdi.
Lug‘àviy birlik dågàndà , àvvàlî, tildàgi bàrchà so‘zlàr nàzàrdà tutilàdi. Mà’nî jihàtdan so‘zgà tång bo‘lgàn birliklàr hàm lug‘àviy birlik hisîblànàdi. Bulàrgà qo‘shmà so‘z, juft so‘z, tàkrîr so‘z, ibîrà, tàsviriy ifîdà và tildàgi àjràlmàs birikmàlàrni kiritish mumkin.
Nutqiy fàîliyatdà hàr bir til hîdisàsining o‘z o‘rni, o‘z vàzifàsi bîr. YOshlàr til imkîniyatidan vàziyatgà qàràb fîydàlànish màlàkàsigà egà bo‘lishlàri, o‘z fikrini àniq ifîdàlàshgà, zàrur bo‘lgàn so‘z và gàp shàkllàri,ibîrà và tàsviriy ifîdàlàrni tànlày và qo‘llày bilishlàri dàvr tàlàbidir. Buning uchun înà tili o‘qituvchisi o‘z iõtisîsligini puõtà bilishlàri, ilg‘îr pådàgîgik tåõnîlîgiya hàmdà zàmînàviy o‘quv-tåõnik vîsitàlàrdan yaõshi õàbàrdîr bo‘lishi lîzim. SHundàginà tà’lim sàmàràsi hàm,o‘qitish dàràjàsi hàm yuqîri bo‘làdi.
Înà tili màteàriàllàrini o‘rgànish, yiriklàshtirish, til hîdisàlàrini kuzàtish, tàqqîslàsh, guruhlàrigà àjràtish, umumlàshtirish imkînini beràdi. SHu bilàn birgà til hîdisàlàrining mîhiyatini chuqurrîq o‘rgànishgà, nutkdà so‘zni me’yoridà và o‘rnidà ishlàtish ko‘nikmàlrini mustàhkàmlàshgà ijîbiy tà’sir etàdi.
Înà tili o‘qitishdà îldingi o‘rgànilgànlàrgà tàyanib, yangi tushunàlàrni kuzàtish, guruhlàrgà àjràtish, qiyoslàsh, umumlàshtirish îrqàli o‘zi mustàqil qîidà, tà’rif chiqàrishgà o‘rgàngàn o‘quvchi bir-birigà o‘õshàsh và fàrqli hîdisàlàr ustidà ishlàydi, o‘qituvchi yordàmidà õulîsà và hukm chiqàràdi.
Înà tilining izchil kursidà fînetikà, leksikîlîgiya, mîrfîlîgiya o‘zàrî bîg‘liq hîldà bir yaõlitlikni tàshkil etàdi. Bîshlàng‘ich sinflàrdà o‘rgànilgànlàrgà suyangàn hîldà so‘zning umumiy tàhlilini o‘tkàzish, o‘quvchini so‘z ustidà ishlàsh buyichà egàllàgàn bilim, ko‘nikmà và màlàkàlàri dàràjàsini àniqlàshgà, mustàqil, ijîdiy fikrlàshàgà, iõchàm, lo‘ndà và àniq õulîsà chiqàrishgà, hàr bir tîvush và so‘zdan unumli fîydàlànishgà o‘rgàtàdi.
Erkin, jàdàl fikrlàshni o‘rgànishdà lug‘àviy birliklàr ustidà ishlàshning imkîniyatlàri hàm benihîya kengdir.
Turg‘un ibîràlàr mà’nîsini yoki so‘zlàr etimîlîgiyasini bilish o‘quvchilàr uchun judà qiziqàrli. O‘zbek tili tàriõi, uning til bîyligi, undà ruy beràyotgàn o‘zgàrishlàr, lug‘àt tàrkibidà yangi so‘zlàrning pàydî bo‘lishi và mà’nî nîzikliklàrini hîsil qilish, gràmmàtik qurilishning tàkîmillàshib bîrishi kàbi hîdisàlàrni o‘zàrî àlîqàdîrlikdà tàhlil qilish yaõshi sàmàrà beràdi. SHuningdåk, dàrs jàràyonidà ibîràlàrni quyidàgichà shàrhlàsh hàm yaõshi nàtijà båràdi:
«Qildan qiyiq àõtàrmîk»- yomîn niyat bilàn àybi yo‘q insîn fàîliyatidan àyb tîpmîk. SHu màzmunni quyidàgi ibîrà bilàn hàm bårish mumkin: «Tirnîq îràsidan kir izlàmîk».
«Bàg‘ri tîsh»-bemeõr, iltifîtsiz,mà’nîdîshi: «tîsh yuràk», «ko‘ngili qàttiq»; «Bàhri-dili îchildi»- kàyfiyati yaõshilàndi, mà’nîdîshi: «Dimîg‘i chîg‘ bo‘ldi», «ko‘ngili yozildi» và hàkîzà.
O‘quvchilàr nutqini ibîràlàr bilàn bîyitish muràkkàb jàràyon bo‘lib,u ko‘p qirràlidir.ibîrà ustidà ishlàr ekàn u yoki bu ibîràning mà’nîsini izîhlàsh,uning sinînimini yoki àntînimini tîpish,ibîràni so‘z birikmàsi,tàsviriy ifîdà,qo‘shmà so‘z kàbi birliklàrdan fàrqlàsh và o‘z nutkidà to‘g‘ri qo‘llàsh màlàkàsini hîsil qilàdi.
O‘quvchilàrni tilimizdàgi ibîràlàr îlàmigà îlib kirishning hàm qulày hàm muràkkàb tîmînlàri bîr.Qulàyligi shundàki,tilimizdà màvjud ibîràlàrning ko‘p qismini umumõàlq ishlàtàdigàn ibîràlàr tàshkil etàdi.Bu ibîràlàrning mà’nîsini bilish yoki nutqdà qo‘llàsh o‘quvchi uchun dåyarli qiyinchilik tug‘dirmàydi.Màsàlàn,kundàlik turmushdàgi «ko‘ngli ko‘tàrildi», «tili chiqib qîldi», «burni ko‘tàrildi», «årgà urmîq» kàbi ibîràlàrning mà’nîlàri bîlà uchun tushunàrli bo‘lib,shuning uchun hàm u bu ibîràlàrdan o‘z nutqidà båmàlîl fîydàlànà îlàdi.
O‘quvchilàr nutqidàgi mànà shundày ibîràlàr, ya’ni umumõàlq ishlàtàdigàn ibîràlàrning nutqidà kàm ishlàtilgàn ibîràlàrni o‘rgànish uchun qo‘prik vàzifàsini bàjàràdi.Màktàb înà tili tà’limi îldidà turgàn muhim vàzifàlàrdan biri o‘quvchilàrni umumistå’mîl so‘zlàr và ibîràlàr îlàmigà îlib kirishdan ibîràt.Bàdiiy nutqdà,ko‘pinchà ibîràlàrning ko‘p mà’nîliligi và sinînimik õususiyatlàri muhim o‘rin egàllàydi.Tilimiz ko‘p mà’nîli và sinînimik ibîràlàrgà judà bîy. Màsàlàn, epchil,chàqkîn uddàburîn insînlàrgà nisbàtàn «yulduzni bånàrvîn uràdi» ibîràsini ishlàtish mumkin. SHuning bilàn birgà yanà mànà shundày insînlàrgà «Tågirmîngà tushsà butun chikàdi» ibîràsini hàm ishlàtish mumkin.
Kimningdir nàfsîniyatigà tågib,kàmsitishni «år bilàn bir qilmîq» yoki «tuprîqqà qîrishtirmîq» bà’zidà «îyoq îsti qilmîq» ibîràsi bilàn hàm bårish mumkin.
Låkin o‘quvchi tilimizdà màvjud bo‘lgàn ibîràlàrning bàrchà mà’nîlàrini bir yo‘là o‘zlàshtirib îlîlmàydi. SHuning bilàn birgà nutkidà hàm îsînlikchà qo‘llàb kåtîlmàydi.Ibîràning bàrchà mà’nîlàri o‘quvchilàrgà àyon bo‘lsàginà ulàrdan fîydàlànish imkîniyatlài hàm erkin bo‘làdi. SHuning înà tili o‘kutuvchisi bîlà nutkini dîimî tàõlil qilishi, ulàrning nutkidà ishlàtishgà qiynàlgàn ibîràlàrni àniqlàshi và o‘quvchi shàõsiy lug‘àtigà îlib kirish yo‘llàrini tîpishi lîzim.
O‘quvchilàr lug‘àt bîyligining ànchàginà qismini mà’nîdîsh so‘zlàr và ibîràlàr tàshkil etishi lîzim.CHunki, sinînimlàr nutqqà go‘zàllik bàõsh etàdi,so‘zlàrni và ibîràlàrni tàkrîrriy qo‘llàshdan sàqlàydi, fikrni bàdiiy ifîdàlàsh imkîniyatlàrini kångàytiràdi.
Bundày so‘z và ibîràlàrni o‘quvchining lug‘àt bîyligià îlib kirish tilning bàrchà sàthlàrini o‘rgànishdà,ulàr ustidà dîimiy ishlàshni, nàfàkàt «Fràzåîlîgiya», «Låksikîlîgiya» bo‘limlàri, bàlki înà tilining bàrchà sàthlàrini o‘rgànishdà mutàssil shug‘ullànib bîrish lîzim.
Înà tili o‘qituvchisi shuni unutmàsligi lîzimki, tilimizdà màvjud bo‘lib, o‘quvchi birinchi màrtà duch kålàyotgàn ibîrà và so‘zlàr bîlà uchun yangilikdir. Màsàlàn, bàdiiy àdàbiyotdà bîlàlàr «bîshigà qilich kålgàndà hàm», «gàrdanigà yuklàmîq», «dilini siyoh qilmîq», «sîyasigà ko‘rpàchà to‘shàmîq», «yulduzlàri to‘g‘ri kålmîq», «yuz ko‘rmàs bo‘lmîq» kàbi judà ko‘p ibîràlàrgà duch kålàdilàrki,o‘quvchi uchun bu ibîràlàrning mà’nîsi mutlàqî nîtànish. SHuni nàzàrdà tutgàn hîldà mànà shu ibîràlàr ustidà hàm til hîdisàlàrini o‘rgànish jàràyonidà, hàm sinfdan và màktàbdan tàshkàri tàrbiyaviy ishlàr jàràyonidà,uydà îtà-înàlàrning suõbàtlàridà qo‘llàsh îrqàli hàm o‘rgàtish mumkin.
Õullàs,o‘quvchini nîtànish bo‘lgàn yangi ibîràlàr îlàmigà îlib kirish muràkkàb jàràyon bo‘lib,bu jàràyon o‘qituvchidan ibîràlàr ustidà mutàssil ish îlib bîrishni và uni bîlà îngigà åtkàzishni tàlàb qilàdi.
Màktàb tà’limi tizimidà înà tili dàrslàridà o‘quvchilàr ibîràlàrni o‘rgànàr ekàn,ibîràlàrning ichki îlàmigà kiràdi,ulàrning õilmà-õil mà’nîlàri bilàn tànishàdi và mà’nî nîzikliklàrini bilib îlàdi.SHuning uchun bu birliklàrni o‘rgànish bîlàdà ànchà qiziqish uyg‘îtàdi.
Ibîràlàrning ifîdà mà’nîlàri,sinînim,àntînim và îmînimik hîldà kålish õususiyatlàri, hàmdà so‘z bilàn sinînim bo‘lib kålishi, umumõàlq ishlàtàdigàn ibîràlàr, fàkàt àdàbiy til uchun õîs bo‘lgàn ibîràlàr kàbilàrni bîlàgà kång ko‘làmdà o‘rgàtàmiz.Ibîràlàrni o‘rgàtishdà, àsîsàn,bîshlàng‘ich sinflàrdà dàrslikdàgi hàr õil màtnlàr,sinfdan tàshqàri o‘qilgàn ertàklàr,bàdiiy àsàrlàr và o‘qish kitîblàridà bårilgàn màtnlàr ustidà,ulàrdan îlingàn qiskà màtnlàr, ulàrdà kåltirilgàn ibîràlàr ustidà ish îlib bîrish yaõshi nàtijà båràdi. Màsàlàn, màktàbdà 5 sinfning «Àdàbiyot dàrsligi» dà G‘àfur G‘ulîmning «Måning o‘g‘riginà bîlàm» hikîyasi bårilgàn.Mànà shu hikîyadàgi kåltirilgàn ibîràlàrning ustidà 5 sinfdà înà tili fànidà o‘tilishi lîzim bo‘lgàn «Ibîrà» màvzusini o‘tgàn vàqtdà ish îlib bîrish mumkin.Màsàlàn, yuqîridàgi àsàrdà «To‘rttà chàvàti nîn tîpish uchun o‘zimni o‘tgà,cho‘qqà, Àlining tig‘igà uràmàn»ibîràsi ishlàtilgàn,mànà shu ibîrà îrqàli bîlàgà «o‘zini o‘tgà, suvgà urmîq» ibîràsining mà’nîsi và uning so‘zlàshuv uslubidà qo‘llànish shàkli hàkidà tushuntirilàdi.Õuddi shungà o‘õshàsh 6 sinfdà G‘àfur G‘ulîmning «Shum bîlà» qissàsi o‘rgànilàdi. SHu àsàrdan quyidàgi pàrchàni îlib tàhlil kilish mumkin: «Ungà sàri mån zàvqlànib kåtgànmàn, àvjgà àvj qo‘shib yubîràmàn,îsmînning chåtlàrini titràtib yubîrgim kålàdi».Mànà shu o‘rindà àdàbiy tildàgi «àvjigà minmîq, àvjigà chiqmîq,àvjigà åtmîq» ibîràsi và uning « yuqîrlàtmîq,yuqîri dàràjàgà ko‘tàrmîq» mà’nîlàridà qo‘llànàyotgàni hàqidà mà’lumît bårilsà màqsàdgà muvîfiq bo‘làdi.
Fànlàràrî bîg‘lànish turli tà’lim bîsqichlàridàgi înà tili dàrsliklàridà yoki o‘quv tîpshiriqlàri tizimidà) ko‘prîk o‘z echimini tîpishi dàrkîr.
Àniq và ijtimîiy gumànitàr fànlàrdan màtnlàr yaràtish, berilgàn màtndan tilgà îid àtàmàlàr, o‘z và ko‘chmà mà’nîli so‘z, so‘z birikmàsi, ibîrà và tàsviriy ifîdà kàbilàrni àjràtish, ulàr ishtirîkidà gàp và màtnlàr tuzish, so‘z mà’nîlàrini kîntekst ichidà fàrqlàsh ko‘nikmàlàrini singdirish- o‘quvchining fikr dîiràsini kengàytirib, kîmmunikàtiv sàvîdõînlik dàràjàsini îshiràdi.
O‘quvchilàrgà låksikîlîgiya bo‘limini so‘zlàrning bàdiiy bo‘yoqlàrini tà’minlîvchi tàsviriy vîsitàlàr, màhàlliy shåvàlàrgà õîs, kàsb-hunàrgà îid yangi pàydî bo‘lgàn và eskirgàn so‘zlàr và bîshqàlàrni bàdiiy và ilmiy àsàrlàrni tàhlil qilish îrqàli o‘rgàtilsà, imlî và tàlàffuzi ustidà ishlànsà yaõshi nàtijà båràdi.
So‘zning o‘z và ko‘chmà mà’nîsi, uning uslubiyat bilàn bîg‘liqligi: o‘z và ko‘chmà mà’nîdà qo‘llànàyotgànini fàrqlàsh uchun ulàrgà mà’nîdîsh so‘zlàr tànlàsh: ulàrni tàsviriy vîsitàlàr và fràzåîlîgik ibîràlàr bilàn àlmàshtirish kàbi vàzifàlàrni bàjàrish îrqàli nàzàriy mà’lumîtlàr o‘rgàtilsà, o‘quvchi yodidà umrbîd sàqlànàdi và lisîniy sàlîhiyatning shàkllànishigà yordàm båràdi.
Shuningdåk, o‘quvchi sinînimlàrni tàvsiya etilgàn màtn yoki gàplàrdan àjràtish, ulàrgà mà’nîdîsh, uyadîsh, zid mà’nîli so‘zlàr tîpish, màtn mà’nîlàrini sàqlàb, shàklini o‘zgàrtirish, àjràtilgàn so‘zlàrni shàrhlàsh, ishlàtilish o‘rinlàrini bålgilàsh kàbi àmàliy màshg‘ulîtlàr gràmmàtik o‘yinlàr, Kim birinchi tîpàdi kàbi nîàn’ànàviy usullàr bilàn îlib bîrilsà, o‘quvchilàrdà màshg‘ulîtgà qiziqish, fàîllik îrtàdi, àmàliyot jàràyonidà nàzàriy mà’lumîtlàr hàm chuqur o‘rgànilàdi.
Uyadîsh so‘zlàrni o‘rgànishdà bårilgàn so‘zlàrni umumiy mà’nîli (dàràõt, hàyvîn, ît, o‘simlik kàbi) và õususiy mà’nîli (tîl, tåràk, qàyràg‘îch; ît, sigir, echki, qo‘y kàbi) so‘zlàrgà àjràtish, ulàrgà kàràmà-qàrshi mà’nîli so‘zlàr tànlàsh; juft so‘zlàr yasàsh, mà’nîsi và imlîsini tushuntirish, màtn yaràtish kàbi àmàliy màshg‘ulîtlàr o‘tkàzish usullàrini qo‘llàsh, tuyuqlàr ustidà ishlàsh yoshlàrdà ijîd qilish ishtiyoqini uyg‘îtàdi.
Bàdiiy màtnlàrni qiyoslàsh, tàhlil qilish, kångàytirish và iõchàmlàshgà o‘rgànish o‘quvchilàrdà îg‘zàki và yozmà màtn yaràtish ko‘nikmà và màlàkàlàrini hîsil qilàdi.
O‘quvchilàr so‘z zàõiràsini bîyitishning àsîsiy yo‘llàridan biri ulàrgà sinînim so‘zlàrdan fîydàlànishni o‘rgàtishdan ibîràtdir. Turmush tàrzimizning o‘zgàrishi jàmiyatning rivîjlànishi fàn tåõnikà và ishlàb chiqàrishning uzliksiz o‘sishi yangi kàshfiyotlàr millàtlàr o‘rtàsidàgi iqtisîdiy màdaniy àlîqàlàrning yuksàlishi tàbiiyki til låksikàsi tàrkibining yangi so‘zlàr sinînimlàr kàbi birliklàr bilàn bîyishigà imkîn båràdi.
Cho‘lpîn, Qîdiriy, Îybåk, Àbdullà Qàhhîr kàbi yirik so‘z ustàlàri o‘z àsàrlàridà bàdiiylikkà erishishdà sinînimlàrdan mîhirînà fîydàlàngànini ko‘rish mumkin. Shuning uchun ishni, àvvàlîm bîr o‘quvchilàrgà bàdiiy àsàrdan sinînimlàrni yozib îlib ulàr îràsidàgi mà’nîviy nîzikliklàrni tushunib îlish tîpshirig‘idan bîshlàsh kåràk. Màsàlàn, qàhràmîn tàshqi qiyofàsini ifîdàlàshdà yuz suzining båt, chåhrà, àft, ruhsîr kàbi sinînimlàri màvjud, ulàrning hàr biri uslubiy jihàtgà ko‘rà turli dàràjàgà egà. Màsàlàn, bàshàrà, turk, båt so‘zlàri sàlbiy mà’nîgà yuz nåytràl, chåhrà, ruhsîr bàdiiy ifîdà vîsitàsidir. Bu so‘zlàrning qo‘llànishigà qàràb yozuvchining qàhràmîngà nisbàtàn munîsàbàtini àniqlàsh mumkin. O‘quvchilàrdà bu bîràdàgi kåràkli ko‘nikmàlàrni hîsil kilish uchun turli àsàrlàrdan qàhràmîn qiyofàsini ifîdàlàshdà qo‘llànilgàn sinînim so‘zlàrni yozib îlib ulàrni dàràjàlàsh kàbi tîpshiriqlàrini bårish mumkin. O‘quvchilàrni sinînimlàrdan fîydàlànishgà o‘rgàtishdà ikki tillik jumlàdan, ruschà-o‘zbåkchà lug‘àtlàrdan hàm fîydàlànish mumkin. Chunki bu lug‘àtlàrdà hàr bir so‘zning bir qàtîr sinînimlàri bårilib ulàning mà’nîlàri bàdiiy àsàrlàrdan îlingàn misîllàr îrqàli îchib bårilàdi.
